Llegir una franquicia sempre comporta un sentiment de temor al
darrera. Potser per la mala fama que gasten aquestes novel.les fetes
per encàrrec, sovint per diversos autors, ambientades en
un mateix univers. A vegades... No, més aviat sovint, una
sèrie de novel.les franquiciades pot acabar per fer-te avorrir
les novel.les originals ambientades en uns personatges o en un univers
que t'agrada especialment.
Això mateix em va passar amb la saga de Dragonlance,
ara fa una dotzena d'anys: Vaig acabar per avorrir-la per la baixa
qualitat de les novel.les escrites per autors que no eren els originals.
I a què ve tot això? Doncs tots aquests temors són
els que tenia quan vaig començar a llegir Los Primeros
de Tanith per tractar-se d'una franquicia ambientada a l'univers
de Warhammer 40.000. Però ah! Sorpresa meva, la novel.la
m'ha agradat! Cosa que torna a demostrar que no existeixen regles
universals per la lectura i que tan novel.les originals com franquícies
poden aportar-te uns bons moments de lectura.
Los Primeros
de Tanith és la primera novel.la d'una
saga de set llibres (crec que tots autoconclusius) ambientats tots
ells en una campanya militar. Warhammer 40.000 és un univers
creat per desenvolupar-hi mil i una històries. Per ara la
major part de les novel.les traduïdes al castellà porten
el segell de Dan Abnett, un nom per a mi desconegut però
que ha tingut un bon començament en aquest volum.
Los Primeros de Tanith és un dels regiments d'infanteria
lleugera que s'encarreguen de combatre les forces del Caos allà
on van, amb dues particularitats: la primera que el seu planeta
d'origen, - Tanith- ha estat borrat del mapa i la segona que estan
comandats per Ibrahim Gaunt, el protagonista de la saga. Un regiment
doncs que no només s'haurà d'enfrontar a les forces
de la foscor si no també a l'enveja i la politica que impera
a les files militars.
Aquest primer volum està estructurat en tres parts. La novel.la
comença un pèl fluixa, enmig d'una batalla campal
que ocupa 1/3 part del llibre, però després Abnett
desenvolupa el seu talent per submergir-nos en un trama d'espionatge
de lluites interiors entre els dirigents dels diferents regiments
que són la millor part del llibre. Abnett aporta tensió,
imaginació i un llenguatge amè, tot i que violent
i directe. La novel.la acaba en un vertiginós final que no
et deixa respirar, potser massa "pel.liculero" per entendre'ns
on Abnett utilitza recursos massa cinematogràfics per mostrar-nos
el final, tot i que també té temps per reflexionar
sobre la guerra i deixar-nos ser partíceps de les seves inquietuts
al respecte.
De fet, llegint Los Primeros
de Tanith et sembla està
contemplant algunes de les grans batalles de la Segona Guerra Mundial.
Sembla que l'autor escrivís alguns capítols després
de contemplar Salvar al Soldado Ryan per posar un exemple.
Una primera part doncs -recordo que autoconclusiva- que m'ha obert
gana de més Warhammer 40.000, sobretot per gaudir d'una lectura
ràpida, molt entretinguda i adictiva.
|